Pizza àrab

Simplement hauràs de col·locar les tapes de pa pita sobre les pizzes i portar a forn calent fins que el formatge es fonga i el pa prenga un poc de color. Després no tindràs més que servir esta senzilla i bona variant de pizza a l’estil àrab. És perfecta per a quan vols quelcom ràpid i ja tens pa pita preparat i els ingredients necessaris per a confeccionar-la.Esta recepta casolana de pizza és una original variant, que recrea la tradicional recepta italiana, amb l’estil característic de la cuina àrab.

Ingredients:

• Pans pita a l’estil àrab (comprats, o pots veure la recepta seguint l’anterior enllaç)
• Algunes llesques de formatge fresc a l’estil mozzarella
• Salsa de tomaca
• Una dent d’all
• Mitja albergina
• Un grapat de tomaques cherry
• Un grapat de fulls d’alfàbega i coriandre
• Sal
  

Preparació:

Comença obrint els pans pita en dos, a mesura que calfes un poc la salsa de tomaca i vas precalfant el forn fort. Mentrestant, sofrig les albergines tallades en poals xicotets amb un poc de sal, oli i una dent d’all.

Pinta la part interior inferior dels pans pita amb un poc de salsa de tomaca. Acomoda una llesca generosa de formatge en cada u, afig les albergines i les tomaques cherry tallats en mitats. Condimenta amb un poc de sal i agrega els fulls d’alfàbega i coriandre picades.

Descriminació per portar Hiyab

En la societat de hui dia hi ha molta discriminació cap a la dona musulmana perquè porten el vel islàmic.

Per a la meua opinió, la llei nova que han tret, crec que és un poc extremista. Està clar que estan al nostre país han d’integrar-se però també cal respectar la seua religió i la seua cultura perquè no crec que porten el mocador per gust, si no perquè la seua religió així el dicta.

Perquè a més per eixa mateixa raó, per portar mocadors, les monges també haurien de ser discriminades i no són.

En conclusió,  per a la meua opinió pense que s’hauria de respectar que porten o no l’hiyab.

Cuscús

El cuscús, cridat antigament cuscús, és un plat tradicional del Marroc i Algèria fet a base de sèmola de blat. També cridat en algunes zones: al-ta'am que en àrab significa ‘el menjar’, ja que se li podria considerar com el plat principal en molts pobles del nord d’África, i en algunes famílies ho cuinen diàriament, i entre altres variants El cuscús és un aliment que consistix en grans de sèmola de blat.

Ací vos deixe esta recepta.

Ingredients per a fer Cuscus (per a 2 persones):

• 1 got de tub amb cuscus
• 1 got i un quart amb aigua
• 1 carlota gran
• 150 grams de xampinyons
• 75 grams de panses
• 50 grams d’ametles
• 25 grams de pinyons
• 50 grams de mantega
• 1 dent d’all
• 1 cullera de postres amb curri
• 1 cullera d’oli d’oliva
• 1 quart d’una pastilla de caldo d’au.

Recepta per a fer Cuscus (per a dos persones):

1. Omplim fins dalt un got de tub amb el cuscus i després ho bolquem en una font, estenent-ho per la base.
2. Ara omplim el got amb aigua i la tirem en un casset, tornem a omplir amb aigua el got, però ara només un quart, i ho tirem al mateix casset. Posa l’aigua a calfar.
3. Cou una carlota pelada. Amb 20 minuts de cocció tindràs prou, així quedarà quelcom sencera i no massa blana.
4. En un got amb aigua a temperatura ambient fica les panses perquè es rehidraten. Amb 10-15 minuts serà més que suficient.
5. pela l’all i pica-ho fi.
6. Prepara els xampinyons,
7. Posa en una paella a calfar una cullerada d’oli. Després afig l’all picat i quan comence a prendre color afig els xampinyons. En este punt pots, si vols, esmicolar sobre els xampinyons un quart d’una pastilla de caldo concentrat d’au. Remou tot bé i salteja durant 15 minuts
8. Quan l’aigua del cuscus estiga bullint tira-li una culleradeta de curri. Meneja bé i tira l’aigua sobre el cuscus que està en la font. Procura que l’aigua impregne tot el cuscus. Deixa-ho reposar durant 5 minuts, s’unflarà i prendrà un bonic color daurat.
9. Passats els cinc minuts afig al cuscus la mantega en xicotetes porcions i mescla ben tot perquè es funda la mantega i impregne bé el cuscus.
10. En una paella (sense oli ni res) col·loca les ametles i els pinyons i torra-les lleugerament (2 o 3 minuts segons el foc).
11. Pica la mitat de les ametles en tiretes i afig-les al cuscus. Reserva l’altra mitat per a decorar per damunt. Afig també els pinyons i les panses (ben escorregudes).
12. Curta la safanòria a embolic i tira-les en el cuscus junt amb els xampinyons.
13. Mescla bé i a menjar. Recorda decorar el cuscus amb les ametles que vas reservar.
    
    I ja estarà llest per a menjar!

Boda musulmana.

És molt rara la celebració' d’una boda marroquina sense el ritual dels dàtils i la llet: el nóvio dóna de mejar dàtils i de beure llet a la nóvia, i ella, al mateix temps, li dóna de menjar i de beure a el. Encara que la cerimònia religiosa és' l’única amb valor real, els novis de tot El Marroc siguen intercambiant estos aliments el dia de la seua boda.

En la religió musulmana, les festes en honor als novis duren uns quants dies. Es necessiten tres dies entre germanes, ties i cosines perquè a la nóvia li pinten les mans i els peus amb Henna, que simbolizen amor, prosperidat, felicidat, fertilidat i protecció dels mals esperits.

Les leis àrabs de les unions permeten que un home tinga 4 manilles. Però en l’edat moderna, com les costos són molt alts de mantindre, els hòmens s’estén apegant generalment en una sola esposa.

"Cisne negro"

El passat 18 de febrer va eixir als cines una pel·lícula nova anomenada: "Cisne negro". Es tracta sobre una ballarina de dansa clàsica que balla en una companyia de Nova York. En aquesta companyia es fan un tipus de casting en el qual seran elegides les ballarines principals. Nina, la protagonista, va ser seleccionada com el cigne negre i blanc, però interpretava molt bé al blanc, però el negre no li eixia tan bé.

La seua mare també va ser ballarina, però mai va ser una ballarina principal, per aquesta raó feia que la seua filla fóra molt treballadora.

Nina, era molt educada i no feia un altra cosa que ballar, tot això ho va aconseguir la seua mare pel seu comportament, fins que un dia Nina es va rebelar i va fer tot el contrari del que havia fet sempre. L'obsessió per fer de ballerina principal li va causar molts trasnstorns en el cap de Nina, fins al punt de que va morir quan va acabar la funció.

Naturalment no es el mateix contar-ho que veure-la, sincerament crec que mereix molt la pena anar al cine i poder disfrutar d'aquesta pel·lícula. Ens pot mostrar el que pot fer l' avarícia per tal  de fer el que veritat volem i que no hi ha que ser tan dur amb nosaltres mateixos.

Recomane que tot el que puga vore-la que vaja perquè de veritat, és molt bona.

Opinió sobre el hiyab

Hiyab (velo àrab), és una paraula que prové de l'arrel “hayaba” que significa enconder o ocultar la vista.

En un reportatge que vaig vore en la tele sobre la cultura islàmica, deien les dones, que es posaven el mocador perque li agradava i perquè elles volien, però els homes deien que quan veien a una dona amb mocador, ells li veien més guapes i atractives que sense él. Sin en cambi, jo crec que a les dones, les pot agradar portar el mocador i tot axò, però, no se sentiran més lliures, més guapes i més valorades sense aquesta prenda?

Està clar que hi ha de tot tipus d'opinions i formes de vore aquest tipus de coses, però jo respecte aquest tema no se que pensar. Per una parte està bé que el porten perquè és la seua religió i perquè es senten més cómodes, però per altra, no tenen perquè portat aquest mocador tan incomode, i tenen els mateixos drets que les demés dones de ser lliures.

Per què per el simple fet de no portat mocador moltes dones moren cada dia?

Cadascun té la seua opinió, depenent de la forma en la que es miren les coses.

La dansa àrab o raqs baladi.

La dansa del ventre és la típica dansa àrab, també es crida de vegades raqs baladi.

És una dansa molt elemental, prácticament sense desplazaments i amb movimients principalment de cadera.

La seua característica principal són els movimients suaus i coordinant a la vegada les diferents parts del cos.

La ropa amb la que es bailada aquesta dansa es crida bedlah en àrab, que significa "uniform", i el van adoptar els bailarins de Egipte en la década de 1930, des de ón es va extender per altres païssos.

Consisteix principalment en un top ajustat (normalment adornat amb monedes), un cinturó ajustat a la cadera (també amv monedes ) y pantalons i/o faldes de tipus harén, que poden ser lises, a capes, etc

Ademés de ser una manifestació artística, la dansa oriental s'ha adaptat com a programa de exercici... Una sessió intensa de 60 minuts es poden cremar al voltant de 330 caloríes. Ademés millora molt la postura. És una disciplina que no te límit d' edad ni contextura física. Jo, com bailarina principiant de tot tipus de dansa, crec que és una dansa molt bonica i que requereix molt d'esforç per part de qui la practica.

El Ramadam

El Ramadam és el dejuni que fan els àrabs durant el nové mes del calendari musulmà, açò el fan per les seues creencies, des de l'alba fins que es posa el sol.

Ramadam en àrab es diu Sawn.

L'ayuno tenen que fer-ho els musulmans adultes, i que esten sans,be siga dona o home, però les dones no el fan si tenen la menstruació, i si esten embarasades. Tampoc el fan les persones que esten enfermes mentalment, ni els xiquets, ni els ancians. Les dones quan tenen la menstruació no ayunen, però després tenen que recuperar els dies que no l'han fet.

Els debers que es preserven durant l'ayuno són:

-As.suhur: tomar algun aliment per la madrugada.

-Trencar l'ayuno inmediatament després de la posta de sol i al començament del temps de l'oració de magrib.

-L'orar i suplicar en el moment de trencar l'ayuno.

-L'abtener-se de toto el que contradix l'ayuno moral.

-L'ús de sinak durant l'ayuno.

-Ser generos.

-Incrementar la lectura del Corán.

-Incrementar les pràctiques.